Biografia • Sort i coratge

Michael Andrew Fox va néixer a Edmonton, Canadà, el 9 de juny de 1961. Fill d'un coronel de l'aviació, només tenia 10 anys quan el seu rostre va aparèixer a les pantalles de televisió canadenca. . Després d'una infància tranquil·la, als 15 anys va prendre la decisió d'abandonar els estudis per dedicar-se a la carrera d'actor: un cop famós tindrà l'oportunitat de lamentar-se d'aquesta elecció, tornarà laboriosament als llibres i obtindrà el seu diploma. . Va canviar el seu nom artístic decidint afegir la 'J' en honor al jove actor Michael J. Pollard.

Després de "Midnight Madness" (1980), una producció de Disney, és Alex P. Keaton, un economista desenfrenat que és un dels protagonistes de la sèrie de televisió "Casa Keaton", que també aconsegueix un bon èxit a Itàlia.

Va arribar al cim de la seva carrera gràcies a la intuïció del productor Steven Spielberg que l'any 1985 li va assignar el paper de Marty McFly en aquella sensacional superproducció que va ser "Back to the Future", dirigida per Robert Zemeckis. El mateix any Michael J. Fox va poder confirmar-se com un actor brillant a "Want to win".

Després de "The secret of my success" (1987), es va intentar replicar l'èxit planetari obtingut amb "Back to the Future" amb l'estrena de dues seqüeles (1989 i 1990), que però sí. no sembla a l'alçada del progenitor. El rostre de Michael J. Fox, sacrificat a més pel seu aspecte d'eternadolescent, segueix lligat al nom del seu personatge i a la seva trajectòria, com passa sovint en aquests casos, després de la glòria i l'esplendor roman ancorat a la sèrie: les possibilitats de recuperació semblen escasses.

Amb la intenció de rellançar la seva pròpia imatge, Michael intenta presentar-se com a intèrpret dramàtic: malauradament les seves interpretacions "The Thousand Lights of New York" (1988) i "Vittime di Guerra" no semblen rebre aplaudiments del públic i de la crítica. Inspirat per la seva pròpia experiència, Michael va explicar la història d'un còmic que somia amb establir-se com a actor dramàtic a la pel·lícula "The hard way", que va produir ell mateix.

El 1988 es casa amb Tracy Pollan, a qui va conèixer al plató de "Casa Keaton" i que apareix amb ell a "The Thousand Lights of New York" (Julia Roberts també és al repartiment): tenir 4 fills.

De 1991 és "Together for force" (amb James Woods). El mateix any li van diagnosticar la malaltia de Parkinson: la trista notícia va romandre privada durant diversos anys. Només l'any 1998, als 37 anys, el mateix Michael va fer pública la seva condició a través d'una entrevista per a la revista "People".

El mateix any va començar a invertir el seu temps en la "Michael J. Fox Foundation for Parkinson's Research" que va crear.

Encara va protagonitzar "Blue in the face" (1995, amb Harvey Keitel i Madonna) i "Sospesi nel tempo" (1996), aquesta última dirigida per PeterJackson (que es farà conegut per dirigir la saga "El Senyor dels Anells" basada en la novel·la de Tolkien).

Se sotmet a una intervenció quirúrgica (talamotomia) amb l'objectiu d'obtenir una condició que li permeti controlar millor el tremolor. Malgrat l'èxit de la cirurgia, Michael J. Fox decideix reduir la seva càrrega de treball com a actor per centrar-se en la malaltia i dedicar més temps a la seva família. El gener de 2000 va deixar el paper de Michael Flaherty, assessor de l'alcalde de Nova York, a la sèrie de televisió "Spin City", que va guanyar molts premis als EUA.

Vegetarià convençut, està molt implicat en obres benèfiques; gràcies a la seva intervenció pública, l'American National Institute for Health (NIH) va destinar l'any 2000 81,5 milions de dòlars a la investigació del Parkinson als EUA.

El seu darrer esforç és "Interstate 60", una pel·lícula estrenada l'any 2002 en la qual Michael J. Fox, així com amb Gary Oldman i Kurt Russell, apareix juntament amb Christopher Lloyd, el famós 'doc' de "The Retorn al futur".

L'octubre de 2006 va posar la seva veu i el seu rostre -marcat pel Parkinson- al servei de la campanya electoral democràtica i de la llibertat d'investigació sobre cèl·lules mare, limitada per l'administració Bush i la majoria republicana a Congrés.