Biografia • Mescla perfecta

• Filmografia essencial d'Isabelle Adjani

Isabelle Yasmine Adjani va néixer a París el 27 de juny de 1955 de pare algerià i mare alemanya. aquesta virtuosa barreja de races va donar lloc, doncs, a la seva extraordinària bellesa, fruit d'un rar equilibri fisionòmic, a mig camí entre la sensualitat i la gràcia, entre la puresa i la malícia.

No en va, va ser l'actriu predilecta de molts directors de culte que sempre li han donat papers ambigus i gruixuts, lluny de l'estereotip de la "bella estatueta" que moltes altres actrius d'igual bellesa s'han satisfet de protagonitzar. .

Va començar a actuar molt jove en produccions teatrals i va debutar al plató a una edat igual de jove, en particular amb la pel·lícula "Le petit baigneur", que la retrata encara immadura però ja lluminosa i potser fins i tot. encant estrany.

El 1972 es va incorporar a la "Comédie Francaise", una companyia de teatre històrica i intel·lectual francesa. De fet, Adjani sempre s'ha caracteritzat com una actriu amb eleccions mai aleatòries i de qualitat, sempre intentant treballar amb directors altament qualificats.

Un bon exemple el representa la seva col·laboració amb Truffaut, a qui deu el seu veritable èxit cinematogràfic quan, el 1975, es va estrenar "Adele H.", una història d'amor romàntica centrada en la figura deAdéle Hugo i sobre els fets narrats als seus diaris, descoberts el 1955 per Frances Vernor Guille.

A la pel·lícula interpreta Adéle Hugo, filla del gran escriptor francès Victor Hugo, que va desembarcar a Halifax (port canadenc de Nova Escòcia) per trobar el seu amor passat, el tinent Pinson, un home indigne i mediocre que no ja vol saber d'ella. Però l'Adele no es rendeix, intentant de totes maneres convèncer el tinent perquè es casi amb ella, sotmetent-se a les humiliacions més amargues. Quan Pinson marxa a Barbados, l'Adèle el segueix: a hores d'ara s'ha tornat boja i deambula pels carrers de l'illa com un fantasma, fet objecte de burla general. En definitiva, un paper que no va ser gens fàcil i que va donar l'oportunitat a l'actriu francesa de demostrar totes les seves qualitats dramàtiques.

Truffaut, de fet, construeix la pel·lícula a partir de la centralitat del rostre i del cos d'Isabelle Adjani, que dóna al personatge d'Adèle tota la intensitat de la seva expressió arrugada i sorprès, com una eterna adolescent que desafia el món. La protagonista domina l'escena indiscutiblement, i els altres personatges esdevenen extres esvaïts i desproveïts de substància psicològica, mers fantasmes de la seva obsessió.

Tot i que Isabelle no va rebre grans premis per aquesta actuació, més tard va ser nominada a l'Oscar com a millor actriu per "Camille Claudel" (1988).

Isabelle Adjani ésuna persona molt privada a la qual no li agrada gens la mundanitat: és molt estrany veure-la aparèixer en una festa o en algun tabloide sensacionalista. Per aquest motiu, també és difícil conèixer informes veraces sobre les seves històries d'amor reals o suposades. Però una cosa és certa: la bella Isabelle va tenir una tempestuosa història d'amor amb el fosc Daniel Day Lewis, un dels símbols sexuals més populars del Canal, amb qui va tenir un fill.

L'any 2000, després de 17 anys d'absència, Isabelle, dirigida per Alfredo Arias, va tornar a actuar al teatre en el paper punyent de Marguerite Gautier, la famosa "dama de les camèlies", antiga heroïna protagonista de " La Traviata" de Giuseppe Verdi i la novel·la homònima de Dumas fils.

Filmografia essencial d'Isabelle Adjani

• 1969 - Qui es pugui salvar - Le petit bougnat
• 1971 - Els primers disturbis - Faustine i la bella dona
• 1974 - La bufetada - La gifle
• 1975 - Adele H. - L'histoire d'Adèle H.
• 1976 - L'inquilí del tercer pis - Le locataire
• 1976 - Barroc
• 1977 - Violette i François - Violette et Francois
• 1978 - Conductor l'inexpugnable - El conductor
• 1978 - Nosferatu príncep de la nit - Nosferatu phantom der nacht
• 1979 - Les seours Brontë
• 1980 - Clara et les chic types
• 1981 - Possession - Possession
• 1981 - Quartet - Quartet
• 1981 - L'anné prochaine si tout va bien -Inèdit
• 1982 - Què dimonis estàs per mi pare - Tout feu tout flamme
• 1982 - Antonieta - Inèdit
• 1983 - L'estiu assassí - L'etété meurtrier
• 1983 - El meu dolç assassin - Mortelle randonneé
• 1985 - Metro - Metro
• 1987 - Ishtar - Ishtar
• 1988 - Camille Claudel - Camille Claudel
• 1990 - Lung Ta - Les cavaliers du vent
• 1993 - Toxic affair - Toxic affair
• 1994 - Queen Margot - La reine Margot
• 1996 - Diabolique - Diabolique
• 2002 - La repentie
• 2002 - Adolphe
• 2003 - Bon voyage (Bon voyage)
• 2003 - Monsieur Ibrahim i les flors del Alcorà
• 2008 - La journée de la jupe, dirigida per Jean-Paul Lilienfeld
• 2010 - Mammuth
• 2012 - Ishkq a París
• 2014 - Sous les jupes des filles