Biografia • Experiències profundes

Salvatrice Elena Greco , també coneguda com Sandra Milo , va néixer a Tunis l'11 de març de 1933. Amb només vint-i-dos anys, ella va debutar al cinema a la pel·lícula "Lo bachelor" (1955), al costat d'Alberto Sordi. Reconeixible per les seves formes exuberants i vistoses i per la seva veu ingènua de petita, es va convertir en una de les majoritàries de la gran pantalla i va participar en nombroses pel·lícules de l'època.

Després d'una sessió de fotos per a "Le Ore" -aleshores un diari d'elit- que té com a plató la ciutat de Tívoli, apareix el titular "La Milo di Tivoli". D'aquest episodi i decidint adoptar un nom que tingués un so dolç, tria el nom artístic Sandra Milo .

El primer paper important de Sandra Milo arriba l'any 1959 gràcies al productor Moris Ergas, que més tard es casarà amb ella: la pel·lícula és "General Della Rovere", de Roberto Rossellini, on Sandra interpreta el paper d'una prostituta. Un paper totalment anàleg és el cobert a "Adua e le companions" (1960) d'Antonio Pietrangeli, una altra pel·lícula d'autor.

La carrera de l'actriu va acabar bruscament després de la panoràmica al Festival de Venècia de "Vanina Vanini" (1961), una pel·lícula basada en una història de Stendhal, novament signada per Roberto Rossellini. La pel·lícula, i sobretot la interpretació de Sandra Milo, són rebuts amb crítiques molt dures, tant és així que l'actriu éssobrenomenat amb la despectiva "Canina Canini".

Fundamental per a la continuació de la seva carrera és la trobada amb el director Federico Fellini: amb ell roda "8 and a half" (1963) i "Giulietta degli spiriti" (1965). Sandrocchia -com la solia batejar afectuosament Fellini- adquireix la imatge d'una femme fatale irònica i desinhibida. De fet, encarna la imatgeria eròtica del director i sovint es contrasta amb la figura de l'esposa italiana, estereotipada com una dona d'aspecte humil i de mentalitat burgesa. Per a ambdues pel·lícules Sandra Milo guanya la cinta de plata a la millor actriu secundària.

Entre les altres obres importants esmentem "Frenesia dell'estate" (1963, de Luigi Zampa), "L'UMBRELLANE (1968, de Dino Risi), "La visita" (1963, d'Antonio Pietrangeli) .

Deborah, la futura periodista de televisió, va néixer del seu matrimoni amb Moris Ergas.La vida sentimental de Sandra Milo encara es pot definir com a tempestuosa: després d'Ergas, es va unir el 1969 (i fins al 1986) amb Ottavio De Lollis. : la parella els seus fills Ciro i Azzurra.La relació posa en un segon pla la seva carrera com a actriu, que decideix abandonar definitivament per dedicar-se a la família.

Quan va néixer Azzurra, el nadó semblava tenir va morir en néixer, però va tornar inexplicablement viva gràcies a la intervenció de sor Maria PiaMastena. L'acte miraculós serà llavors reconegut per l'Església catòlica a favor del procés de canonització de la monja.

Va tornar a la gran pantalla només el 1982 per a algunes aparicions ("Grog" i "Cinderella '80"). Més tard es va dedicar a la televisió. Potser per la seva amistat amb Bettino Craxi, presenta "Fans Piccoli" a Rai Due l'any 1985, un programa de tarda per a nens.

Hi ha un episodi que de fet ha entrat a la història de la televisió italiana en el qual Sandra Milo és la protagonista: l'actriu és víctima d'una famosa broma, de molt mal gust, posada en pràctica contra ella a la principis de 1990, quan durant l'emissió "L'amor és una cosa meravellosa", una trucada telefònica anònima en directe informa a Sandra que el seu fill Ciro està hospitalitzat en estat greu arran d'un accident. Milo no conté ni les llàgrimes ni la previsible reacció brusca. La notícia de l'accident és falsa, però els crits de la mare angoixada queden gravats i seran reutilitzats amb finalitats burlesques. L'esdeveniment es va fer tan popular que fins i tot va inspirar el títol d'un programa de comèdia a Italia 1, "Ciro, el fill de Target".

Deixant la Rai l'any 1991 Sandra Milo arriba a les xarxes Fininvest (més tard Mediaset) per heretar d'Enrica Bonaccorti la direcció del programa "Estimats pares" el matí de Rete 4. Més tard serà la protagonista del mateixa xarxa deuna paròdia musical en episodis de la telenovela "La Donna del Mistero" al costat, entre d'altres, de Patrizia Rossetti i els rics i pobres.

Durant el Festival de Sanremo del 2001 va ser comentarista habitual de "La vita in Directe" i el 2002 va protagonitzar al costat de Giampiero Ingrassia i Cristina Moglia la ficció de Canale 5 titulada "Però el porter no hi és mai?". L'any següent va tornar al cinema amb la pel·lícula "The heart elsewhere" de Pupi Avati i el 2005 va participar en el reality show "Ritorno al presente", quedant segona.

Des del 2006 està de gira als teatres italians amb la comèdia "8 dones i un misteri", basada en la pel·lícula francesa homònima, mentre que el 2007 n'és una de les protagonistes, conjuntament amb Barbara D'Urso i Maurizio Micheli, de la comèdia teatral "El llit oval", dirigida per Gino Landi.

L'any 2008 va participar a la pel·lícula "Chi nasce round..." d'Alessandro Valori, amb Valerio Mastandrea.

Per a la temporada de teatre 2008/2009 puja a l'escenari amb "Fiori d'acciaio" (extrat de la pel·lícula homònima d'Herbert Ross) dirigida per Claudio Insegno, amb Caterina Costantini, Eva Robin's i Rossana Casale.

L'any 2009 va protagonitzar un dels cinc capítols de la pel·lícula "Impotenti existencial", de Giuseppe Cirillo.

A finals del mes del 29 d'octubre de 2009, durant l'espectacle "Porta a Porta" de Bruno Vespa, va declarar que feia 17 anys que era l'amant de Federico Fellini.

El 2009/2010 Sandra Milo està de gira amb Caterina Costantini amb la peça "American Gigolo", mentre que el febrer de 2010 participa al reality "L'isola dei fame".

El 2021 va protagonitzar la pel·lícula " El material emocional ", de Sergio Castellitto .