Biografia • Del gran públic a la gran pantalla

• Actor Luca Argentero
• La vida privada
• Pel·lícules posteriors al 2010

Luca Argentero va néixer a Torí el 12 d'abril de 1978, però va créixer a Moncalieri. Després de batxillerat va treballar com a barman en una discoteca per donar suport als seus estudis a la universitat, on l'any 2004 va obtenir la llicenciatura en Economia i Comerç.

La seva notorietat ve gràcies a la seva participació a la 3a edició de Gran Hermano l'any 2003, un reality molt popular emès per Canale 5, el càsting del qual va ser proposat per la seva cosina corista Alessia Ventura.

Després de l'experiència del Gran Germà, intenta muntar l'onada de la fama el màxim temps possible: participa com a convidat en tantes emissions de televisió com sigui possible fins a posar-se per a un calendari: és el Max mensual qui primer endevina que Luca Argentero pot convertir-se en un símbol sexual.

Actor Luca Argentero

Va estudiar interpretació amb determinació i va intentar una carrera cinematogràfica: l'any 2005 va debutar com a actor a la sèrie de televisió "Carabinieri", en la qual va interpretar el paper de Marco Tosi. El 2006 va protagonitzar el curtmetratge "El quart sexe". De nou l'any 2006 arriba una gran oportunitat, la d'estrenar-se a la gran pantalla: la pel·lícula és "A casa nostra", dirigida per Francesca Comencini.

El talent sembla prometedor el'any 2007 trobem a Luca Argentero a la pel·lícula "Saturno contro", dirigida pel talentós Ferzan Ozpetek. La interpretació convincent del paper d'un noi homosexual li va valer el Premi Diamanti al Cinema al millor actor secundari.

El tornem a veure a "Lezioni di chocolate", dirigida per Claudio Cupellini, al costat de Violante Placido. Després apareix a Rai Uno amb la minisèrie televisiva "La baroness di Carini" (dirigida per Umberto Marino), en la qual Luca és el protagonista juntament amb Vittoria Puccini.

L'any 2008 se li va oferir el paper protagonista en una pel·lícula a la gran pantalla, "Solo un padre" dirigida per Luca Lucini, amb Diane Fleri, Fabio Troiano i Claudia Pandolfi.

Torna als cinemes l'any següent amb la pel·lícula "Diverso da chi?" (2009), dirigida per Umberto Carteni, en què torna a interpretar el paper d'un homosexual, Piero, disputat en un triangle amorós format per la seva parella Remo (Filippo Nigro) i Adele (Claudia Gerini). A hores d'ara Luca Argentero està seriós i ja no ha de demostrar res, tant és així que aquesta interpretació seva li val la seva primera nominació al David di Donatello com a millor actor protagonista.

El setembre de 2009 es va estrenar "El gran somni", una pel·lícula dirigida per Michele Placido, on Luca interpreta el paper d'un treballador de Fiat a Torí. Aleshores és el protagonista de "Oggi sposi" (amb Moran Atias i Michele Placido), una comèdia escrita perFausto Brizzi i dirigida per Luca Lucini on Luca interpreta el paper d'un policia d'Apulia que està a punt de casar-se amb la filla d'un ambaixador indi.

Després va protagonitzar "The Woman of My Life" (de Luca Lucini, 2010) i "Eat, Pray, Love" (de Ryan Murphy, 2010, amb Julia Roberts, James Franco, Javier Bardem). L'any 2011 va protagonitzar la ficció de Rai "El boxeador i la senyoreta", que narra la vida de Tiberio Mitri (interpretat per Luca) i la seva dona Fulvia Franco.

Vida privada

A finals de juliol de 2009 es casa amb Myriam Catania , actriu i dobladora, amb qui ja feia cinc anys que vivia.

El 2016, va anunciar el final del seu matrimoni després de 7 anys. Comença una relació amb Cristina Marino , una actriu que va conèixer el 2015 al plató de "Vacanze ai Caribbean - Il film di Natale" (de Neri Parenti).

Pel·lícules posteriors al 2010

Luca Argentero a la dècada del 2010 participa en nombroses pel·lícules entre les quals destaquem: "C'è chi dice no", de Giambattista Avellino (2011); "Lliçons de xocolata 2", d'Alessio Maria Federici (2011); "El franctirador" (Le Guetteur), de Michele Placido (2012); "I en diuen estiu", de Paolo Franchi (2012); "Blanc com la llet, vermell com la sang", de Giacomo Campiotti (2013); "Cha cha cha", de Marco Risi (2013); "Un cap al saló", de Luca Miniero (2014); "Unique Brothers", d'Alessio Maria Federici (2014, amb Raoul Bova); "Nosaltres i elGiulia ", d'Edoardo Leo (2015); " Pols oposats ", de Max Croci (2015); " Al teu lloc ", de Max Croci (2016); " Permís ", de Claudio Amendola (2016).

El maig del 2020 esdevé pare: Cristina Marino dóna a llum la seva filla Nina Speranza.