Biografia de Sandro Penna
![Biografia de Sandro Penna](/wp-content/uploads/biografia-di-sandro-penna.jpg)
Taula de continguts
Biografia • La dolça puresa de les paraules
El poeta italià Sandro Penna va néixer a Perusa el 12 de juny de 1906; la família de classe mitjana permet al noi graduar-se en comptabilitat: comença a treballar puntualment a la seva ciutat natal adquirint experiència en diferents oficis. Treballa com a comptable, dependent de llibreria, corrector i també marxant d'art.
Després de conèixer i conèixer Umberto Saba, va poder freqüentar el món dels escriptors contemporanis: a partir de 1929 es van fer habituals les trobades amb els diferents artistes que freqüentaven el cafè "Le Giubbe Rosse".
Vegeu també: Cristina D'Avena, biografiaPres sota l'ala de Giuseppe Ferrara i Sergio Solmi, Penna va publicar el seu primer recull de versos l'any 1939: l'èxit li va obrir les portes a algunes revistes importants de l'època, com "Corrente", "Letteratura" , "El Frontispici", el "Món"; en aquestes revistes durant la dècada de 1940 apareixen algunes proses de Penna que després seran recollides i publicades l'any 1973, al volum "Una mica de febre".
L'any 1950 va publicar "Appunti", el seu segon llibre de versos.
Després del conte "L'arribada al mar" (1955) va publicar dues obres que resultaran ser molt importants en la seva producció literària: "Una estranya alegria de viure", publicada per Scheiwiller el 1956 i el complet recull dels seus Poemes, publicat per Garzanti; per aquest últim va obtenir el Premi Viareggio el 1957.
IdentitatLa literatura i l'estil de Sandro Penna ja són madurs. Els clàssics grecs, però també Leopardi i Rimbaud, formen part de la seva cultura poètica. Els seus versos expressen una puresa clàssica i absoluta, formada per versos curts i versos musicalment dolços. La seva poesia està sovint lligada al tema de l'amor homosexual i, segons alguns, representa una autèntica contrapartida d'Eugenio Montale. Entre els partidaris de la poesia de Penna hi ha Pier Paolo Pasolini, que va dedicar dos capítols del seu llibre "Passione e ideologia" (1960) al poeta. Pasolini, parlant de l'estil de Penna, té l'oportunitat d'afirmar: " ... és un material molt delicat fet de llocs de ciutat, amb asfalt i gespa, guix de cases pobres, interiors amb mobles modestos, cossos de nois amb els seus casts vestits, ulls ardents de puresa innocent ”.
L'any 1958 va publicar "Cruz i delit" (Longanesi). L'any 1970 Garzanti treu el llibre "Tutte le Poesie" que inclou tant els poemes anteriors com molts d'inèdits. El mateix any Penna va rebre el Premi Fiuggi.
L'any 1976 es va publicar una selecció dels seus poemes a l'"Almanacco dello Specchio"; encara el mateix any es va publicar el volum "Stranezze" (1976) pel qual va rebre -el gener de 1977, pocs dies abans de morir a Roma el 21 de gener- el Premi Bagutta.
També de 1977 és l'àlbum "Samarcanda" de Roberto Vecchioni que conté"Blu(e) notte", una cançó que sense posar-hi nom, esmenta i parla de Sandro Penna.
Obres principals:
Vegeu també: Massimo Recalcati, biografia, història i vida Biografieonline- Poemes, Florència 1938
- P. Claudel. Presència i profecia (trad.), Roma 1947
- Apunts, Milà 1950
- Arribada al mar (narrat.), Roma 1955
- Una alegria estranya de Living , Milà 1956
- Poemes, Milà 1957
- Creu i delit, Milà 1958
- Curiositats, Milà 1976
- Tots els poemes, Milà 1970 (després Milà 1977)
- Una mica de febre, Milà 1973
- El viatger sense dormir (editat per N. Ginzburg i G. Raboni), Gènova 1977
- Somni confús (editat per E. Pecora), Milà 1980