Biografia • La incomoditat de viure

• Obres de Cesare Pavese

Cesare Pavese va néixer el 9 de setembre de 1908 a Santo Stefano Belbo, un poble de les Langhe a la província de Cuneo, on el seu pare, escrivà de la cort de Torí, tenia una granja. Aviat la família es va traslladar a Torí, encara que el jove escriptor sempre lamentarà amb malenconia els llocs i paisatges del seu país, vist com un símbol de serenitat i alegria i com a llocs on passar sempre les vacances.

Un cop a la ciutat piemontesa, el seu pare va morir aviat; aquest episodi afectarà molt el caràcter del nen, ja malhumorat i introvertit en si mateix. Ja en la seva adolescència Pavese va mostrar actituds molt diferents de les dels seus companys. Tímid i introvertit, amant dels llibres i de la natura, veia el contacte humà com fum i miralls, preferint llargues caminades pel bosc on observava papallones i ocells.

Per tant, deixat sol amb la seva mare, aquesta també havia patit un greu contratemps per la pèrdua del seu marit. Refugiant-se en el seu dolor i endurint-se cap al seu fill, comença a mostrar fredor i reserva, posant en marxa un sistema educatiu més adequat per a un pare "antiquat" que per a una mare prodiga d'afecte.

Un altre aspecte inquietant que es desprèn de la personalitat del jove Pavese és el seu ja benva esbossar la "vocació" al suïcidi (el que ell mateix anomenaria el " vici absurd "), que es troba en quasi totes les cartes del seu període de batxillerat, especialment les adreçades al seu amic Mario Sturani.

El perfil i les raons del tarannà pavesià, marcat per profunds turments i per una oscil·lació dramàtica entre el desig de solitud i la necessitat dels altres, s'ha llegit de diverses maneres: per a alguns seria el resultat fisiològic de una "introversió típica de l'adolescència, per a altres el resultat del trauma infantil esmentat anteriorment". Per a d'altres encara s'amaga el drama de la impotència sexual, potser indemostrable però que transcendeix a contrallum en algunes pàgines del seu famós diari "Il Mestiere di vivere".

Acabà els seus estudis a Torí on fou ensenyat a l'institut d'Augusto Monti, una figura de gran prestigi al Torí antifeixista i a qui deuen molt molts intel·lectuals de Torí d'aquells anys. Durant aquests anys Cesare Pavese també va participar en algunes iniciatives polítiques a les quals es va adherir amb reticències i resistència, absorbit com estava per problemes purament literaris.

Posteriorment, es va matricular a la Universitat a la Facultat de Lletres. Aprofitant els seus estudis de literatura anglesa, després de graduar-se (va presentar la tesi "On the interpretation of Walt Whitman's poetry"), es va dedicar a una intensa activitat de traducció.Escriptors nord-americans (com Sinclair Lewis, Herman Melville, Sherwood Anderson).

L'any 1931 Pavese va perdre la seva mare, en un període ja ple de dificultats. L'escriptor no és membre del partit feixista i la seva condició laboral és molt precària, només de tant en tant aconseguint fer classes en escoles públiques i privades. Després de la detenció de Leone Ginzburg, un famós intel·lectual antifeixista, Pavese també va ser condemnat a confinament intern per haver intentat protegir una dona inscrita al partit comunista; passa un any a Brancaleone Calabro, on comença a escriure l'esmentat dietari "La professió de viure" (publicat pòstumament el 1952). Mentrestant, l'any 1934 esdevingué director de la revista "Cultura".

De tornada a Torí, va publicar el seu primer recull de versos, "Lavorare cansat" (1936), gairebé ignorat per la crítica; no obstant això, segueix traduint escriptors anglesos i americans (John Dos Passos, Gertrude Stein, Daniel Defoe) i col·labora activament amb l'editorial Einaudi.

El període comprès entre 1936 i 1949, la seva producció literària és molt rica.

Durant la guerra es va amagar a casa de la seva germana Maria a Monferrato, el record de la qual es descriu a "La casa del turó". El primer intent de suïcidi té lloc al seu retorn al Piemont, quan descobreix que la dona de la qual estava enamorat s'havia casat mentrestant.

Al final delguerra es va matricular al PCI i va publicar a la Unitat "I dialogs with his company" (1945); l'any 1950 va publicar "La luna e i falò", guanyant el Premi Strega el mateix any amb "La bella estate".

El 27 d'agost de 1950, en una habitació d'hotel de Torí, Cesare Pavese, de només 42 anys, es va treure la vida. Va escriure a ploma a la primera pàgina d'un exemplar de "Diàlegs amb Leucò", prefigurant l'enrenou que hauria despertat la seva mort: " Jo perdono a tothom i demano perdó a tothom. Està bé? No tafaneu també. molt ".

Obres de Cesare Pavese

• El bell estiu
• Diàlegs amb Leucò
• Poemes
• Tres dones solitàries
• Contes
• Lluites de joves i altres contes 1925-1939
• El collaret morat. Cartes 1945-1950
• Literatura americana i altres assaigs
• La professió de viure (1935-1950)
• Des de la presó
• El company
• La casa del turó
• La mort vindrà i tindrà els teus ulls
• Poemes de la indiferència
• Abans que canti el gall
• La platja
• El teu país
• Vacances d'agost
• La vida a través de les cartes
• Treballar cansat
• La lluna i les fogueres
• El diable en els turons