Biografia • Una revolució delicada i silenciosa

Tenia un talent immens, una lucidesa extraordinària i una forta personalitat. Tenia un tarannà apassionat, volia viure i no només ser escriptora. Als vint anys va deixar Nova Zelanda on va néixer per sempre, mentre adorava la seva mare i el seu germà Leslie, per arribar a Londres, el cor de l'Imperi Britànic. Va tenir uns quants amors i molts van ser una gran decepció i va escriure fins que la tuberculosi la va esgotar tota energia, com el rus Anton Txékhov, el seu escriptor preferit.

Kathleen Mansfield Beauchamp, aka Katherine Mansfield, nascuda el 14 d'octubre de 1888 a Wellington (Nova Zelanda), va morir a Fontainbleu prop de París el 9 de gener de 1923, amb només 34 anys. El pare era un home de negocis adinerat, la mare " un ésser exquisit i perfecte en el més alt grau: quelcom entre una estrella i una flor ", com ella mateixa va escriure en una carta (i potser el també retratat a la l'evanescent Linda Burnell del conte "Preludi").

Es va traslladar a Anglaterra el 1903, va acabar els seus estudis al Queen's College de Londres i va passar llargues estades a França i Alemanya. Després d'un primer matrimoni desafortunat (el 1909 amb un tal Bowdeen, un tenor amb qui es va separar el mateix dia del casament), es va casar el 1918 amb el crític John Middleton Murry, a qui havia conegut set anys abans. La publicació se li deupost mortem dels "Diaris" i "Cartes" de l'escriptor, testimoni fonamental i extraordinari de la personalitat de l'artista, autèntiques obres mestres literàries que van més enllà de la mera curiositat biogràfica.

L'any 1915 una tragèdia toca l'artista sensible: perd el seu germà a la guerra i el consegüent col·lapse emocional preocupa molt els seus amics i familiars. L'any següent sembla que es recupera: s'endinsa en el món de la intel·lectualitat més refinada i coneix Virginia Woolf, el filòsof Bertrand Russell i l'immens escriptor D.H. Lawrence (el de "Lady Chatterley's Lover"). Woolf reconeixerà en els seus diaris una certa gelosia cap a la seva amiga i una enveja subterrània, encara que temperada i mai dominada per l'odi, cap al talent de Katherine Mansfield; tanmateix farà tot el possible per ajudar-la publicant nombroses obres a la seva prestigiosa editorial, la famosa Hogarth Press.

Gràcies a Woolf, moltes de les històries a les quals Mansfield deu la seva fama (no haver-se aventurat mai a la novel·la) veuen la llum. La Katherine, per la seva banda, estava fortament fascinada per aquesta estranya criatura de lletres.

L'any 1917 li van diagnosticar tuberculosi: així va començar a viatjar pels diferents sanatoris europeus, entre metges i intents de noves teràpies. L'octubre de 1922 l'escriptor va provar l'última cura a "L'Institut per al desenvolupament harmoniós de l'home".fundada pel rus George Gurdeijeff, segons alguns un autèntic guia espiritual, segons d'altres un xarlatà.

Una noble francesa havia regalat al rus un castell a l'esplèndid bosc de Fontainbleu, antigament lloc de caça i oci musical del "Rei Sol" Lluís XIV. Gurdeijeff l'havia moblat amb esplèndides catifes perses, però hi va viure una vida espartana. El tractament tenia com a objectiu redescobrir l'autèntic "jo" dels malalts a través del contacte amb la natura, la música, la dansa i molt més.

No hi havia res que poguessin fer, i Katherine Mansfield va morir menys de tres mesos després.

L'any 1945 es va estrenar l'edició completa dels contes, que la crítica no es cansa de lloar. Juntament amb Virginia Woolf i James Joyce, aquesta sensible noia neozelandesa va revolucionar la literatura anglesa (i no només), escrivint històries sovint ambientades en un període de temps molt curt i a l'interior, utilitzant sovint flashbacks de gust cinematogràfic; històries en què una sola frase o un petit gest estan plens d'un significat gran i profund.