Biografia de Roman Vlad
Taula de continguts
Biografia • Cavaliere della Musica
Compositor, pianista i musicòleg, home de profunda i vasta cultura, Roman Vlad va néixer a Romania el 29 de desembre de 1919 a Cernauti (actual Cernovtzy, ara a Ucraïna). Abans de marxar de la seva ciutat natal, va obtenir un diploma de piano al Conservatori i el 1938 es va traslladar a Roma, obtenint la nacionalitat italiana el 1951.
Va assistir a la Universitat de Roma i es va graduar el 1942 després del curs d'especialització d'Alfredo Casella a l'Acadèmia Nacional de Santa Cecília. La seva obra "Sinfonietta" va obtenir el Premi ENESCU l'any 1942.
Després de la guerra Roman Vlad, mentre continuava la seva activitat com a concertista i compositor, va ser apreciat com a assagista i conferenciant a Itàlia així com a Alemanya, França , a les dues Amèriques, Japó i Anglaterra, on va impartir classes a la Summer School of Music, al Dartington Hall, durant els cursos de 1954 i 1955.
Director artístic de l'Acadèmia Filharmònica Romana de 1955 a 1958 i del 1966 al 1969, també va ser codirector de la secció musical de l'"Enciclopedia dello Spettacolo" (1958-62).
També va ser president de la Societat Italiana de Música Contemporània (1960), consultor i col·laborador del Tercer Programa de la RAI, Director Artístic del Maggio Musicale de Florència el 1964 i del Teatro Comunale de la mateixa ciutat ( 1968-72).
EnL'any 1974 la Universitat Nacional d'Irlanda a Dublín li va concedir el títol honoris causa de Doctor en Música. President de la Società Aquilana dei Concerti (del 1973 al 1992), va ocupar el càrrec de superintendent de l'Òpera de Roma.
Des del 1967 és codirector de la "Nuova Rivista Musicale Italiana", i del 1973 al 1989 va ser Director Artístic de l'Orquestra Simfònica de la Ràdio-Televisió Italiana de Torí.
Vegeu també: Álvaro Soler, biografiaDel 1980 al 1982 i, durant dos mandats consecutius, del 1990 al 1994, va ser president del C.I.S.A.C. (Confédération Internationale des Auteurs et Compositeurs). Encara forma part de la junta directiva del mateix C.I.S.A.C.
Vegeu també: Biografia de William GoldingVa ser membre del Comitè de Direcció de l'Acadèmia Nacional de Santa Cecília i Consultor Artístic del Festival de Ravenna, el Festival Settembre Musica i el Festival de Música de Ravello. El 1994 va ser nomenat president de l'Acadèmia Filharmònica Romana.
Però Roman Vlad també era un home sorprenent i no es limitava a ocupar càrrecs més o menys prestigiosos: evidentment un profund coneixedor de la història de la música i de les biografies dels compositors més importants, també tenia una gran producció artística per si sola. Ha escrit obres teatrals, simfòniques i de cambra, entre les quals les recents "Cinc elegies sobre textos bíblicos", "Melodia variata" i el preciós cicle de "LeTemporades japoneses, 24 Haiku" (totes les obres escrites als anys 90).
També va compondre música incidental i de pel·lícula, inclosa la banda sonora de la famosa obra mestra de René Clair "La bellesa del diable" (en el llunyà 1950 també va obtenir la cinta de plata per les seves composicions cinematogràfiques).
Els espectadors italians el recorden especialment per les presentacions competents -i en certa manera commovedores- del cicle d'enregistraments que el pianista Arturo Benedetti Michelangeli de Brescia, potser el més gran del segle, havia actuat per a la RAI l'any 1962: autèntiques lliçons que han ajudat a senceres persones a apropar-se al món de la música i a entendre l'art d'aquell mestre del teclat.
Roman Vlad també va ser l'autor d'importants obres de no ficció, inclosa l'ara històrica "History of Dodecaphony" (publicada el 1958), seguida immediatament després de dues biografies importants de dos gegants de la música: "Stravinsky" i "Dallapiccola". També són molt bonics i importants els assaigs dels anys 80: "Entendre la música" i "Introducció a la civilització musical".
Des de 1991 és elegit membre de la Koninlijke Academie voor Wetenschappen, Letteren en Schone Kunsten de Bèlgica. Va rebre el grau de Commandeur des Arts et des Lettres de l'Académie des Arts et des Lettres francesa. Des de 1987 fins a l'estiu de 1993, ho va serPresident de S.I.A.E. (Societat Italiana d'Autors i Editors), de la qual va ser nomenat posteriorment Comissari Extraordinari, càrrec que va ocupar des de principis de 1994 fins a gener de 1996.
Morí a Roma als 93 anys el 21 de setembre de 2013.