Biografia de José Saramago
Taula de continguts
Biografia • Una història de Lisboa
- Bibliografia essencial de José Saramago
José de Sousa Saramago va néixer a Azinhaga, Portugal, el 16 de novembre de 1922. Es va traslladar a Lisboa amb la seva família de jove, va abandonar els estudis universitaris per dificultats econòmiques, mantenint-se amb les feines més diverses. De fet, va treballar com a ferrer, dibuixant, corrector, traductor, periodista, fins que es va instal·lar definitivament en l'àmbit editorial, treballant durant dotze anys com a director literari i de producció.
Vegeu també: Biografia de Gianni VattimoLa seva primera novel·la, "Terra de pecat", de 1947, no va tenir gran èxit al Portugal obscurantista de Salazar, el dictador contra el qual Saramago no va deixar de combatre, va correspondre amb la censura sistemàtica dels seus escrits periodístics. L'any 1959 es va afiliar al Partit Comunista Portuguès que opera de manera clandestina fugint sempre de les trampes i trampes de l'infame Pide, la policia política del règim. En efecte, cal subratllar que per entendre la vida i l'obra d'aquest escriptor no es pot obviar el compromís polític constant que sempre ha prodigat en totes les seves activitats.
Als anys seixanta es va convertir en un dels crítics més seguits del país en la nova edició de la revista "Seara Nova" i l'any 1966 va publicar el seu primer poemari "I Poemi Possibili". Aleshores esdevé com a dit director literarii producció durant dotze anys d'una editorial i, del 1972 al 1973, va ser redactor del suplement cultural i editorial del diari "Diario de Lisboa", fins a l'esclat de l'anomenada Revolució dels clavells , l'any 1974, José Saramago va viure un període de formació i va publicar poemes ("Probabilmente allegria", 1970), cròniques ("D'aquest i d'un altre món", 1971; "L'equipatge del viatger", 1973; " Les opinions que tenia DL", 1974) obres de teatre, contes i novel·les. El segon Saramago (director adjunt del diari "Diario de Noticias" l'any 1975 i, per tant, escriptor a temps complet), allibera la ficció portuguesa dels complexos anteriors i inicia una generació postrevolucionària.
L'any 1977 l'escriptor José Saramago va publicar la llarga i important novel·la "Manual de pintura i cal·ligrafia", seguida als anys vuitanta per "Una terra anomenada Alentejo", centrada en la revolta dels població de la regió més oriental de Portugal. Però és amb "Memorial del convent" (1982) que finalment aconsegueix l'èxit tant esperat.
En sis anys va publicar tres obres de gran impacte (a més del Memorial, "L'any de la mort de Riccardo Reis" i "La bassa de pedra") obtenint nombrosos premis.
Vegeu també: Biografia d'Arthur RimbaudLa dècada de 1990 el va consagrar en l'escena internacional amb "El setge de Lisboa" i "L'Evangeli segons Jesús", i després amb "Ceguesa". Però elSaramago, comunista autodidacta i sense veu a la terra del salazarisme, no s'ha deixat captivar mai per l'afalagament de la notorietat, mantenint una franquesa que sovint es pot traduir en despreniment. Menys èxit és l'assagista, columnista i viatger Saramago, probablement fruit de necessitats contingents, entre les quals la de mantenir viu el seu nom en el panorama literari contemporani. L'any 1998, aixecant un niu de vespa de polèmica especialment des del Vaticà, va rebre el Premi Nobel de literatura.
José Saramago va morir el 18 de juny de 2010 a la seva residència de Lanzarote, a la localitat de Tías, a les Illes Canàries.
Bibliografia essencial de José Saramago
- Assaig sobre la lucidesa
- Tots els noms
- Ceguesa
- L'Evangeli segons Jesús,
- Història del setge de Lisboa
- La bassa de pedra
- L'any de la mort de Ricardo Reis
- Memorial del convent
- Blimunda
- Manual de pintura i cal·ligrafia
- L'any 1993
- La segona vida de Francesc d'Assís (teatre)
- Les intermitències de la mort, 2005
- Els petits records, 2006
- El viatge de l'elefant, 2008
- Caín, 2009
- Skylight, 2011
- Alabardes alabardes, 2014