Biografia • El mite d'un heroi atemporal

Alexandre III, conegut com Alexandre el Gran, va néixer a Pella (Macedònia) el 20 de juliol de 356 aC. de la unió del rei Felip II de Macedònia i la seva dona Olímpia, princesa d'origen epirota; per part del seu pare descendeix d'Hèracles, mentre que per part materna compta amb Aquil·les, l'heroi homèric, entre els seus avantpassats. Segons la llegenda, alimentada en part pel mateix Alexandre després de pujar al tron, i informada per Plutarc, el seu veritable pare hauria estat el mateix déu Zeus.

En el moment del naixement d'Alexandre, tant Macedònia com l'Epir es pensava que eren estats semibàrbars, a la perifèria nord del món grec. Felip vol donar al seu fill una educació grega i, després de Leónidas i Lisímac d'Acarnània, tria com a mestre el filòsof grec Aristòtil (l'any 343 aC), que l'educa ensenyant-li ciència i art, prepara especialment per a ell una edició comentada de la Ilíada. Aristòtil romandrà a prop del rei Alexandre durant tota la seva vida, tant com a amic com com a confident.

Entre les nombroses anècdotes referents al mite d'Alexandre el Gran hi ha aquella en què es diu que de jove -a l'edat de dotze o tretze anys va aconseguir domesticar el cavall Bucefalo per si mateix, donat a ell pel seu pare: la manera com doma el cavall es basa en l'enginy d'haver agafat la por de l'animal a la seva pròpia ombra; Alexander ho posaaixí amb el morrió mirant al sol abans de pujar a l'esquena.

També hi ha una altra singularitat física particular que ha passat a la història: Alexander tenia un ull blau i un altre negre.

L'any 340 aC, amb només setze anys, durant una expedició del seu pare contra Bizanci, se li va confiar la regència a Macedònia. Dos anys més tard, Alexandre lidera la cavalleria macedònia a la batalla de Queronea.

L'any 336 a.C. El rei Felip és assassinat per un oficial de la seva guàrdia durant el casament de la seva filla Cleòpatra amb el rei Alexandre I d'Epir. Segons el relat tradicional de Plutarc, sembla que tant Olímpias com el seu fill Alexandre eren conscients de la conspiració.

Després de la mort del seu pare Alexandre és aclamat rei per l'exèrcit. Als 20 anys, immediatament va fer un esforç per consolidar el seu poder, suprimint possibles rivals al tron.

Gràcies a les seves gestes passarà a la història com a Alexandre el Gran (o el Gran) i serà considerat un dels conqueridors i estrategs més famosos de la història. En només dotze anys de regnat va conquerir l'Imperi Persa, Egipte i altres territoris, arribant fins als territoris actualment ocupats pel Pakistan, l'Afganistan i el nord de l'Índia.

Les seves victòries al camp de batalla acompanyen la difusió universal de la cultura grega, no com una imposició sinócom a integració amb els elements culturals dels pobles conquerits. Històricament, aquest període s'identifica com l'inici del període hel·lenístic de la història grega.

Va morir a la ciutat de Babilònia el 10 de juny (o potser l'11) de l'any 323 aC, potser enverinat, o a causa d'una recurrència de la malària que havia contret anteriorment.

Després de la seva mort, l'imperi es va dividir entre els generals que l'havien acompanyat en les seves conquestes, constituint efectivament els regnes hel·lenístics, inclòs el regne ptolemaic a Egipte, el dels antígons a Macedònia i el dels selèucides a Síria, Àsia Menor i altres territoris orientals.

L'extraordinari èxit d'Alexandre el Conqueridor, tant en vida però més encara després de la seva mort, inspira una tradició literària en la qual apareix com un heroi mitològic, equiparable a la figura d'Aquil·les homèric.