Biografia • Teologia i teatre

El dramaturg i religiós espanyol, Pedro Calderón de la Barca va néixer a Madrid el 17 de gener de 1600. Fill d'un canceller del consell d'Hisenda, durant els anys entre 1609 i 1614. va estudiar al col·legi dels Jesuïtes de Madrid; es matriculà a la Universitat d'Alcalá de Henares i posteriorment a la de Salamanca, on residí del 1617 al 1620, esdevingué llicenciat i aprofundirà en la seva formació teològica, fet que feia cada cop més sòlida la seva fe.

L'any 1621 Pedro Calderón de la Barca va ser acusat d'haver matat un criat del duc de Frías: per evitar la captura es va refugiar amb l'ambaixador alemany. Va tornar a Madrid cinc anys més tard, el 1626, per prestar el seu servei al duc de Frías però tres anys més tard va ser detingut acusat d'haver agredit un sacerdot, que li havia retret des del púlpit perquè havia entrat en un convent claustral amb l'objectiu de capturar un còmic que havia ferit el seu germà.

La primera aparició del nom de Pedro Calderón de la Barca en l'àmbit literari arriba l'any 1620, amb motiu de les Certamas en honor a Sant'Isidro que havia estat organitzada per Lope de Vega. La seva vocació pel teatre va començar una mica més tard: la seva primera comèdia certament datable va ser "Amor, honor y poder", de l'any 1623.

Va ser nomenat cavaller de l'orde deSantiago el 1636, i uns anys més tard participà en una campanya a França (1638) i en la guerra de Catalunya (1640). El 1641 va ser nomenat comandant d'esquadra; baralles a Lleida després és donat d'alta.

El seu interès per l'"auto sacramental" (o "autos sacramentales") es remunta al 1634, un gènere dramàtic que Calderón de la Barca portarà a la màxima perfecció. Després d'haver estat ordenat sacerdot només compondrà "autos" -expressions precises de la cultura barroca espanyola- i comèdies de caràcter religiós o mitològic destinades només a representacions al Palazzo i al jardí del Buen Ritiro.

Durant temps va viure amb una dona que li va donar un fill; després d'haver estat uns anys secretari del duc d'Alba, l'any 1650 Calderón de la Barca ingressà a l'orde terciari de Sant Francesc i fou ordenat sacerdot (1651).

Al prelat li va ser assignada la parròquia dels Reis Nous de Toledo però per l'oposició del capellà major no va poder prendre'n possessió. Així ingressà a la confraria del Refugi, però el 1663 esdevingué capellà d'honor del rei, per la qual cosa es traslladà a Madrid. El 1666 va ser nomenat capellà i el 1679 Carles II va establir que el seu manteniment fos a càrrec de la cort, fins al dia de la seva mort.

Estudiant dels jesuïtes, Calderón va assimilar el pensament de sant Agustí i sant Tomàs d'Aquino queva arribar per la interpretació aleshores de moda a Espanya per part de Bañez, Molina i Suárez, barrejant-la amb el culte al precristianisme.

Del seu pessimisme i escepticisme respecte a l'autonomia i validesa de l'activitat humana sorgeix un profund sentit de vanitat universal que desemboca en els temes mítics calderonians: la vida com a pelegrinatge, com a somni, el món com a teatre, un aparença, actuant sempre de les mateixes parts per assignar a personatges sempre diferents.

La producció teatral de Calderón compta amb més de cent deu obres: publica quatre Partes els anys 1636, 1637, 1664 i 1673-1674, mentre que la cinquena, de 1677, no obté el seu vistiplau. El mateix 1677 es va publicar un volum que conté dotze "autos Sacramentales". Entre 1682 i 1691, Juan de Vera Tassis va editar una edició fonamental de l'autor en nou volums.

La que es considera l'obra mestra de Calderón porta el títol de "La vida es sueño", un drama filosòfico-teològic en tres actes, en vers, escrit l'any 1635.

Pedro Calderón de la Barca va morir a Madrid el 25 de maig de 1681, als 81 anys. Des del punt de vista literari, és considerat l'últim gran autor del Siglo de oro espanyol, període que abraça el llarg període que va des de principis del segle XVI fins a tot el segle XVI. segle XVII i correspon a l'època de la seva màxima glòriapolític i militar de la nació, va assolir la unitat amb l'expulsió dels moriscos.